Forquilla i ganivet contra la “papilla televisiva”


Les papilles són fàcils de menjar, no cal mastegar i són plat únic. Deixar les farinetes no és fàcil. El primer cop que s’agafen els coberts, es fa una bona empastifada al pitet. Però cal fer el pas, deixar la papilla i aprendre a mossegar verdura, carn peix i fruita. Els telespectadors han d’aprendre a veure la televisió, de la mateixa manera que els nadons aprenen a menjar.

La cinquena sessió del BCNMediaLab va tractar sobre la “papilla televisiva” i va plantejar a Ferran Monegal, Rosa Maria Calaf i Marià de Delàs quina solució hi troben.

Tots ells apunten una tendència preocupant: la creixent confusió entre informació i entreteniment a les graelles televisives. Entre assentiments del públic, Calaf, Delàs i Monegal exemplificaven com alguns redactors prioritzen criteris poc periodístics. Ferran Monegal, amb la seva habitual mordacitat, afirma que “ja no cal un programa com ‘Impactos TV’, perquè ja en tenim en els serveis informatius”. Marià Delàs alerta que aquesta transformació de l’ofici suposa una “restricció cada vegada més gran del dret de la ciutadania a rebre informació fiable”. L’excorresponsal de TVE afegeix que el més greu és que “ja hi ha dues generacions acostumades a consumir aquesta papilla”.

Aquesta corrent ha comportat la banalització del periodisme. Rosa Maria Calaf recorda que si la premsa es deteriora, perd credibilitat i influència. Marià de Delàs conclou l’afirmació de la seva companya d’ofici: “si els periodistes perdem credibilitat, ho perdem tot”. Analitzar la degradació de la informació comporta fer autocrítica. Calaf apunta com a causa que alguns periodistes s’han convertit en entretenedors i altres, en simples lectors de comunicats de premsa. El crític televisiu considera que els professionals que tracten els continguts com a productes han desprestigiat la televisió.

Ferran Monegal opina que el periodisme entès com a compromís social s’està perdent. Calaf defensa la funció social del periodisme i li dóna el mateix rang que la sanitat i l’educació; argumenta que “una societat ignorant no pot ser lliure”. Monegal explica que la UTECA va eliminar el terme “servei públic” en el decàleg de les televisions privades.

La situació és complexa i sembla que la solució és difícil, però Rosa Maria Calaf no es dóna per vençuda. Assegura que el periodisme és una professió “absolutament necessària”. Calaf proposa despertar la consciència a la gent perquè vegin que se’ls enganya i no se’ls informa com cal. Ferran Monegal apel·la els periodistes reunits al 37 Grados a iniciar una revolta per acabar amb la glorificació de les xifres d’audiència. Els “tuitaires” ja li han posat nom, la #revoluciontv.

Em declaro combatent d’aquesta mobilització. Prefereixo un programa amb un baix “share” però de qualitat. Els continguts que formen l’audiència són més positius per a la societat que els shows d’entreteniment frívol que només volen vendre estadístiques als anunciants. Com a espectadors, hem de preferir tallar amb ganivet i forquilla un bon bistec que una cullerada de papilla endossada.

[Si voleu veure les opinions de Calaf, Monegal i Delàs,  us recomano http://www.btvnoticies.cat/2011/05/09/periodisme-televisio-monegal-bcnmedialab-calaf-delas/ ]

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Actualitat, Comunicació i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s