Qualsevol nit pot sortir el sol


L’Agnès va arribar al terrat esbufegant. La seva amiga li va allargar una copa de cava tot dient-li que, si ja estava cansada, poc ballaria aquella nit. L’Agnès no era gaire amant de les festes, però cada any anava a la revetlla de la Carina. Va seguir la seva amiga una estona, però quan aquesta es va aturar a parlar amb en Francesc, l’Agnès es va escapolir fins una cadira per quedar-se en segon terme, aliena a la festa. Així ho preferia ella.

En Francesc va agafar pel braç la Carina. Sabia que la pregunta la podia molestar, però tot i així va tirar pel dret: “Saps res d’en Martí?”. Va desaparèixer el somriure que la Carina lluïa. Es va posar nerviosa, va mirar al costat, però l’Agnès ja no hi era. Tenia ganes de plorar i dir que feia massa temps que no en sabia res i que el trobava a faltar com no s’hauria imaginat mai. Però no ho va fer. Orgullosa com sempre, va respondre “Cada any faig la revetlla al terrat. Si vol venir, ja sap on som”. En Francesc va intentar animar-la però un canvi de música sobtat els va sorprendre.

Tothom es va girar cap en Dídac. “Es pot saber què és això?”. En Dídac es va excusar dient que volia animar la festa. Va mirar en Francesc i li va doldre haver deixat de parlar amb ell. Es coneixien des de la infància i havien passat l’adolescència xerrant i fent gamberrades plegats. No sabia ben bé per què, però els últims mesos s’havien distanciat. Així que, sabent que tothom el tornaria a condemnar, va demanar a Lady Gaga que anés amb el seu ‘Bad Romance’ a una altra banda i va punxar la cançó idònia per fer les paus. Els nois i noies es van queixar, excepte en Francesc. Ell va començar a riure. Es va acostar a en Dídac i li va dir “ets molt gran, tio” i li va clavar una clatellada. En Dídac sabia que encara que li cogués el clatell, havia recuperat un amic.

En Martí va arribar al carrer de la Perla disposat a recuperar els amics. I, sobretot, la Carina. Aquell últim curs havia après moltes coses a Chicago, però la més important era que l’Skype no fa miracles. En Dídac i en Francesc van ser els primers que el va veure arribar al terrat. Van fer les clatellades de rigor. En Martí no va poder esperar més per preguntar per la Carina. En Francesc va assenyalar cap un racó del terrat tot explicant que estava intentant convèncer a l’Agnès perquè sortís a la improvisada pista de ball. Quan en Martí va tocar l’esquena de la Carina, en Dídac va triar la cançó adequada per afavorir la reconciliació. Però no hi va haver retrets. De fet, no els van caldre les paraules. Senzillament es van abraçar.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Narracions breus, Persones i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Qualsevol nit pot sortir el sol

  1. Laura Díaz ha dit:

    La revetlla de Sant Joan…la nit més curta de l’any, però sempre plena de sorpreses, emocions, colors i petits ‘aiis explosius’ que acceleren el cor de qualsevol…bé en aquesta historia el cor batega més ràpid per motius diferents…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s