Aquells petits detalls


Volíem fugir de la calor de finals de juny. Un vailet eixerit i de mirada desperta ha sortit del quadre on estava emmarcat i ens ha convidat al MNAC. L’exposició ‘Realismes. L’emprempta de Coubert’ demostra que els corrents artístics perduren en el temps i s’entrecreuen amb altres èpoques i tendències, tot i que els intentem etiquetar envà.

Gustave Courbet és el nom més representatiu del Realisme. Qui no el coneixia, el trobarà en diverses obres de la sala Miralls. Primerament, pot semblar un artista arrogant i narcisista. Però l’art és molt més que el que s’aprecia a primera vista. Cadascun dels autoretrats de Courbet mostra una expressió diferent. Es podria dir que en conjunt, són una autobiografia a través de la malenconia, la desesperació i l’abatiment. Les imatges són tan explícites que no es pot evitar certa empatia amb l’artista.

A la sala Art vivent, cal caminar de puntetes i parlar ben fluix. Un burgés s’ha adormit a la butaca envoltat de luxe i riquesa. El son profund també ha abraçat la filadora mentre feia un cabdell. El so de la màquina de filar no desperta el convalescent, que gemega pel dolor de les ferides.

Gustave Courbet, Carolus-Duran, Ramon Martí Alsina, Pere Borrell i tots els realistes ens ensenyen que la realitat és molt més interessant que els paisatges idíl·lics o els retrats encarcarats i freds. Les persones som el que expressem, cada gest i cada mirada; per això, els retrats realistes commouen l’espectador, perquè hi troba personatges pròxims i emocions similars a les seves.

El vailet torna dins el marc. Però la seva expressió ens recorda que sempre ens hem de deixar sorprendre per la realitat, per monòtona que ens sembli. Hem d’aprendre a apreciar els petits detalls, que caracteritzen les persones i converteixen la rutina en una suma de moments únics.

[Recomanació musical: ‘Quadres d’una exposició’ – Mussorgsky]

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions, Moments i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Aquells petits detalls

  1. Laura Díaz ha dit:

    M’encanta! et sona lo pequeño es bello? 🙂

  2. Rosa Maria ha dit:

    És ben cert, el realisme de Gustave Courbet desperta emocions i commou però penso que no són menys interessant les obres màgiques o idíl·liques com les de Turner o Monet, respectivament.
    Quin goig contemplar “Vapor, aigua i velocitat” o “Castell de Norham”. Unes aquarel·les molt estudiades i acurades, realitzades amb un traç vigorós i lliure.
    Quanta bellesa guarden els quadres dels nenúfars i els pons japonesos, vas descobrint de mica en mica els tipus diferents de pinzellades i contemples el procés evolutiu en el treball.
    I ara, em ve a la menòria “La planxadora” de Pablo Picasso, de la seva època rosa. No trobes que també emociona i té ànima?

    M’agrada molt com escrius i poder tenir un intercanvi d’impressions.
    Una forta abaçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s