Facebookejo, ergo sum


Si René Descartes aparqués el Delorean al segle XXI, es sorprendria de com ha evolucionat l’ésser humà. Si el filòsof racionalista hagués vist i escoltat el debat de BTV sobre les xarxes socials, s’hauria quedat bocabadat en comprendre que, actualment, formar part de Facebook, Twitter o qualsevol xarxa similar és indispensable per ser algú.

Des que conec Facebook, farà uns tres anys, ha canviat molt. En un principi, feia bastant honor al seu nom i servia per trobar-hi els companys d’universitat o amics amb qui ja no comparties aules però no volies perdre’n el contacte. Llavors érem uns despreocupats i publicàvem qualsevol cosa, enunciàvem una “relació complexa amb Y” i penjàvem les pitjors fotos. Mica en mica, hi va entrar gent de totes les edats i empreses que buscaven més proximitat amb els clients. Potser va ser en aquest moment que ja no feia tanta gràcia que el professor de l’assignatura X o el comercial de la marca Z sabessin el color de les teves sabatilles (i no diguem temes més privats). D’aquesta preocupació, ha sorgit el debat de la identitat digital.

Descartes estaria d’acord amb una frase que han llançat els tertulians del debat, “Les persones necessitem una imatge, però hem de pensar abans de crear-la”. El millor filtre de privacitat que té Facebook és un mateix. El nom de “mur” que utilitza la xarxa de Marck Zuckelberg és una bona metàfora. Us convido que un segon abans de clickar “comparteix”, imagineu un mur publicitari. Sí, d’aquells tan grans que es veuen a les autopistes. Quan el tingueu al cap, penseu: “voldria que aquesta foto/frase/vídeo es veies en un mur públic?”. Internet dóna ales per pensar que es pot dir de tot amb completa impunitat, però no és així. Tot el que compartim a les xarxes socials té conseqüències. El més greu és que repercuteixen en la pròpia privacitat i imatge. Utilitzar el sentit comú hauria de ser una de les clàusules dels contractes d’alta a les xarxes socials. Aquesta responsabilitat l’hem d’adoptar tots, no només els adolescents.

Assumim-ho, cal estar a Facebook. Hi tenim bona part dels amics, podem compartir informació i controlar què es diu de nosaltres. Així doncs, intentem fer-ne un ús responsable i adequat.

Abans de tornar a embarcar al Delorean, Descartes somriuria irònicament tot dient: “No m’equivocava, cogito ergo sum. És més important raonar que facebookejar”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Actualitat, Tecnologia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s