Des coups de pinceau de Paris


Les dues germanes prenien el sol assegudes a la terrassa del Zurich, l’emblemàtic café de la plaça de Catalunya, punt de trobada per bona part dels barcelonins. Encara no havien buidat la tassa de café, quan se’ls va acostar un jove de 19 anys amb una samarreta ratllada i una enorme maleta.

– Va, afanyeu-vos o perdrem el tren.

Cap de les dues coneixia aquell jove ni sabien de quin tren parlava. El noi les va tornar a apressar però aquest cop va dir les paraules màgiques “arribarem tard a París”. La ciutat de la llum era el destí preferit de les germanes. Sense pensar-ho un minut més, es van alçar i van seguir el noi cap a l’estació.

Quan van arribar a París, la ciutat semblava una altra i els francesos també. Una de les germanes, la petita, es va posar a riure.

– Ens ha passat el mateix que al protagonista de ‘Midnight in Paris’. Estem al 1900! – L’altra germana i el jove es van girar estranyats.

– És clar que estem al 1900! En quin món vius? – la resposta del noi va ser prou contundent per confirmar les sospites. – Va, anem cap a l’Exposició Universal que hi mostren una obra meva. Després ja us portaré a donar una volta.

Mentre recorrien les sales del Grand Palais i el Petit Palais, la germana petita va lligar caps:

– Ja saps a qui seguim? Pablo Picasso va visitar París el 1900 per primera vegada perquè s’hi exposava una obra seva. Tot encaixa!

– Molt bé, faré una prova. Pablo! – La germana gran va cridar tan fort que no només es va girar el jove que els guiava, sinó tots els qui es trobaven a l’exposició.

El jove va acostar-se avergonyit a les noies:

– Molt bé, s’ha acabat la visita de feina. Us portaré a un lloc on pogueu cridar, però no arruineu la meva carrera, si us plau.

El jove Picasso les va dur a la Île de la Jatte, a les afores de la capital. A la vora del Sena, hi dormien unes barques. El pintor va captar la mirada plena d’il·lusió que les noies dirigien a les embarcacions. De seguida en va empènyer una cap a l’aigua i les va convidar a pujar.

Picasso va recordar que havia esguerrat el cafè a les germanes. Així que les va portar a una terrassa del Boulevard de Clichy, a la falda de Montmatre. A l’altre costat del vidre, Toulouse Lautrec, insistia a Suzanne Valadon que no begués més, que era hora de tornar a casa.

Es va fer fosc. Però París és una ciutat que mai dorm. Picasso va proposar visitar Le Moulin de la Gallette. La sala de ball era una postal impressionista. El fum del tabac difuminava les siluetes i barrejava els colors dels vestits.

Quan van sortir del molí, van badar durant una estona. Tenien la ciutat als seus peus. París estava encisadora, brillant i engalanada. La imatge era tan embriagadora, que una parella que passejava, es va deixar emportar per la màgia de la ciutat de l’amor.

Picasso va acompanyar les germanes a l’estació. Quan s’acomiadaven, la petita va estar a punt d’explicar al jove pintor que un any més tard, iniciaria l’època blava i les seves obres serien més simbolistes. També volia adelantar-li que a partir del 1906 experimentaria amb noves formes i composicions. I que a partir d’aleshores, revolucionaria l’art del segle XX. La germana gran va intuir el pròposit i la va aturar amb un somriure tot dient:

– El que hagi de venir, tard o d’hora arribarà.

[Cançó per acompanyar la lectura: http://www.youtube.com/watch?v=vPI1W3eVE-8 ]

[Història basada en l’exposició ‘Devorar París’ del Museu Picasso de Barcelona]

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions, Moments i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Des coups de pinceau de Paris

  1. Rosa Maria ha dit:

    De bon grat, ara mateix, amb bona companyia, ompliria la maleta amb no massa pes, agafaria la màquina de fotografiar i marxaria a París.
    Llegint el teu escrit, he recordat tant! Tanta meravella!
    Les aigües del Sena, els tons daurats de l’Òpera a la nit, Notre Dame, la bonica i emblemàtica Tour Eiffel, el Museu Rodin, el Loubre, Montmartre… i més, i més. Ooooooooooh!
    Vull tornar-hi!
    Gràcies per fer-me reviure moments preciosos, en aquests moments.
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s