Desfent la maleta… mexicana


Les maletes són unes companyes de viatge força incòmodes. Primer, costa una bona feinada tancar-les amb la pila de roba que ens emportem. Després, creuem tots els dits perquè no superi el pes permès al taulell de facturació. Un cop al destí, l’obrim i ens adonem que hi falta alguna cosa. A l’hora de tornar a casa, hem d’intentar encabir els records per als amics i familiars entre tot el que ja dúiem. La maleta mexicana no guarda res d’això; si l’obriu, hi trobareu els negatius de Robert Capa, Gerda Taro i Chim Seymour.

El viatge de la maleta mexicana va començar el 1939, a l’estudi fotogràfic de Robert Capa a París. El fotògraf va fugir cap els Estats Units. El seu col·laborador, Tchiki Weiss va guardar 4.500 negatius en tres caixes. En una de color vermell, hi va col·locar els rodets de Gerda Taro i Robert Capa. En una altra de verda, hi va posar els negatius de Chim Seymour. El 1940 es va endur la maleta al sud de França. A partir d’aquí, el tresor fotogràfic va anar de mà en mà, fins que se’n va perdre la pista. A principis dels anys 90 va reaparèixer a Mèxic. La maleta ha conservat retrats que expliquen la Guerra Civil. Però entre soldats i refugiats hi ha aquesta imatge curiosa:

Capa va voler protegir aquests negatius pel seu valor sentimental.  André Friedman i Gerda Pohorylle es van enamorar a Paris. Allà, van començar a compartir la fotografia. La situació era complicada per als dos jueus. No es van quedar de braços plegats i van crear un personatge, Robert Capa, un reconegut fotògraf americà. Gerda i André van arribar plegats a Espanya per cobrir la Guerra Civil, però durant el conflicte es van distanciar i Friedman va adoptar definitivament el pseudònim de Robert Capa.

Tot i això, Taro no va viure a l’ombra de Capa. És considerada una de les primeres dones fotoperiodistes. Per desgràcia, també va ser la primera fotògrafa que va morir cobrint una guerra. Gerda Taro va morir atropellada per un tanc durant la batalla de Brunete el 1937. El seu llegat fotogràfic ens acosta a l’altra cara del conflicte bèl·lic, el dia a dia a les trinxeres, els pocs moments distesos que esgarrapaven els soldats i la vida a la rereguarda.

Segurament el millor amagatall de la maleta ha estat l’interrogant sobre la seva localització. Des de l’estudi fotogràfic de Capa a París fins a Mèxic, qui sap per quantes mans va passar aquesta maleta. Potser, d’entre els qui la van traginar, n’hi havia que no sabien que dins d’aquelles tres caixes hi havia la història d’un país.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions, Moments i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s