Suïssa en una tassa


Ja fa estona que passegem pel centre de la ciutat. Quan arribem a la plaça del Pi, ens replantegem el destí del recorregut. Només calen dos segons perquè passi la mateixa imatge per les nostres ments. La boca ja se’ns fa aigua en enfilar el carrer de Petritxol.

Passejant per aquest carrer, recordo Steim am Rhein. Aquell poble suís sembla la caseta del conte de Hansel i Gretel. El carrer principal és una filera de cases amb bigues de fusta i amb pintures al fresc a les parets. Les botiguetes que ocupen la part baixa dels edificis són un deliri per als amants de la xocolata.

El grupet de xocolaters buscàvem la rajola de xocolata que no haguéssim provat mai: amb fruits secs, amb taronja, amb menta. L’èxtasi va arribar quan algú va descobrir un Toblerone d’un metre de llargada. Tots ens hi vam abraonar. Llàstima que el preu no s’ajustava a les butxaques. A l’hora de pujar a l’autocar, però, tots ens vam fer enrere quan vam notar el càlid ambient del vehicle. La dolça bogeria ens havia fet oblidar que la calor de juny no és bona amiga de la xocolata.

El meu cap torna a Barcelona quan ens serveixen un parell de “suïssos” a la granja La Pallaresa. La muntanya de xocolata nevada de nata sembla un paisatge alpí en miniatura. Procurem prendre la xocolata a poc a poc i sense pressa. Gaudint de cada glop i escurant la tassa tant com podem.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Gastronomia, Moments i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s