A bord del Titanic


10 d’abril de 1912. El “vaixell dels somnis” surt del port de Southampton i posa rumb cap a New York. L’exposició ‘Titanic The exhibition’ ens convida a bord del transatlàntic. Avís per als navegants: aquesta no és una exposició per “veure” sinó per “viure”. 

La naviliera White Star Line, fundada el 1869, va construir una tríada de vaixells grans i luxosos: l’Olympic, el Titanic i el Britànic. Aquest últim estava en construcció quan el Titanic va salpar. S’havia de dir Gigantic, però després de l’enfonsament del seu germà gran, van decidir canviar-ne el nom.

El Titanic era un gegant de 27.000 tones d’acer, 57 metres d’alçada, 270 metres de llarg i 30 metres d’amplada. Les plaques que el formaven es van unir amb reblons ja que encara no s’utilitzava la soldadura. Les portes estanques que es van incorporar van salvar moltes vides. Gràcies a aquest element, el vaixell va tardar tres hores en enfonsar-se; si no hi haguessin estat, l’oceà l’hauria engolit en 30 minuts.

324 persones van viatjar a primera classe. Les cabines eren grans i luxoses, això sí, costaven 82.000€ aproximadament. A la gran escalinata que baixava al menjador de primera classe hi havia un rellotge amb dues figures: l’honor i la glòria. Simbolitzava que l’honor i la glòria estan per sobre el temps.

Les cabines de tercera classe eren més reduïdes, amb dues lliteres a cada costat. A més, estaven a la proa i la popa del vaixell, per tant, estaven força molestades pel soroll de les calderes.

La nit del 14 d’abril

A les 23.35 h del 14 d’abril de 1912, els guaites van veure una enorme muntanya negra davant el Titanic. Amb l’impacte contra l’iceberg, els reblons del vaixell van saltar i va començar a entrar aigua.

Se saben moltes històries d’aquella nit, però l’exposició de les Drassanes explica la del matrimoni Lindell. L’Edvard i la Gerda Lindell es van nedar fins l’últim bot salvavides. Ell va aconseguir enfilar-se però ella no va poder. El marit va agafar la mà de la seva esposa per estirar-la. L’Edvard va caure rendit després d’una estona i un passatger del bot va prendre la mà de la Gerda. Finalment, ella va morir congelada i només es va salvar l’anell que duia, que va quedar a les mans que la persona que li va oferir ajuda.

Com la Gerda Lindell, el 90% de les víctimes del naufragi van morir per congelació. L’aigua de l’Atlàntic estava a 0ºC. Perquè el visitant es faci una idea, pot provar de tocar el bloc de gel que hi ha a l’exposició.

100 anys després del naufragi, el Titanic és ple de llegendes. La seva història segueix despertant interès. El viatge es recrearà minut a minut via Twitter i les cartelleres tornen a penjar el cartell de la pel·lícula de James Cameron, aquest cop en 3D.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions, Moments i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s