L’últim Sant Jordi


L’Emilia va repassar el contingut de l’enorme maleta. Ja només hi faltaven el drac Felip, en Jordiet i la princesa Elisenda. Quan ja hi van ser tots, va tornar a mirar l’interior com si volgués retenir aquella imatge, per poder recordar sempre l’última vegada que va fer de titellaire.

Aquell dia de Sant Jordi tenia l’agenda ben atapeïda. Havia de fer diverses actuacions en escoles explicant la llegenda del patró de Catalunya. El dia 24 d’abril, però, ja no hi tenia res escrit, penjaria el cartell de “tancat per jubilació”. Feia quaranta anys que es dedicava a donar vida a les titelles. Primer van ser les de fils, després havien vingut les que tenien la cara de cartró i, fins i tot, en va tenir unes de tant petites que les movia amb els dits. El drac Felip, en Jordiet i la princesa Elisenda van ser les primeres que va bellugar, per això va pensar que seria bo acomiadar-se de la professió amb elles. Tot i la llarga trajectòria, l’Emilia no podia evitar estar nerviosa. S’havia proposat fer unes actuacions brillants i encantar els nens amb la llegenda. Però aquesta mateixa voluntat es convertia en una pressió incipient i un nus a l’estòmac.

L’Emilia, amagada rere el teatret, va sentir que els nens i nenes de tercer i quart de Primària entraven a l’aula. Quan les professores van aconseguir fer silenci, la titellaire va començar la narració. Cinc minuts després, el xivarri va tornar. L’Emilia es va començar a preocupar. “Pensa alguna cosa, estan desconnectant, capta la seva atenció”. Mentre aquestes frases li omplien el cap, no es va adonar que capgirava el conte i que la princesa deia amb veu greu “Jo mataré el drac!”. Durant uns segons, un silenci espès va omplir l’aula. Un vailet el va trencar cridant “s’ha equivocat!”. La resta el van seguir amb comentaris, rialles i més xivarri. La situació estava descontrolada.

La titellaire va sortir de la primera escola amb el cap cot. Les dues actuacions següents no van anar millor. A la classe de les girafes, en Jordiet va perdre el casc. Una nena va anar a collir-lo i li va cridar l’atenció la cortineta del teatret. La petita va alçar la tela i tota la classe va descobrir l’Emilia ajupida amb el drac Felip al costat a punt per sortir a escena. La titellaire va poder veure la decepció a la cara de cada alumne.

A l’hora de dinar, l’Emilia es va aturar a fer un mos en un bar que feia olor de fregit. Estava desil·lusionada i l’última actuació se li feia una muntanya. Va obrir la maleta i va acariciar el sargit que va haver de fer a la panxa del drac Felip deu anys enrere, va cordar les sabates d’en Jordiet i va pentinar els rínxols de la princesa Elisenda. “Sembla que no tenim un final feliç, nois” els va dir.

Va entonar l’últim “hi havia una vegada” amb una veu monòtona i durant els primers minuts va moure les titelles mecànicament, com si ella també fos de drap. Amb el braç dret va fer aparèixer el drac Felip i un crit d’advertència “vigila princesa Elisenda!” va despertar l’Emilia. La història va continuar i els nens reien i responien els personatges, s’ho estaven passant bé i estaven vivint la llegenda. La titellaire podia imaginar les carones plenes d’il·lusió només sentint les seves veus. Després del “i vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos” es va sentir un llarg “oh” de decepció. L’Emilia no va poder retenir una llàgrima. Mentre buscava un mocador a la butxaca, la cortineta del teatret es va aixecar. La titellaire va trobar els ulls desperts d’un nen de cinc anys. Abans que es pogués defensar amb un “no és el que sembla”, el nen va posar la mà a la butxaca de la bata de quadres blaus. En va treure una rosa de plastilina i la va donar a la titellaire amb un “gràcies”. La tela del teatret va tornar a baixar.

Potser era la rosa més bonyeguda que l’Emilia havia rebut mai, però als seus ulls era la més bonica de totes. No era només una rosa de Sant Jordi. El gest d’aquell nen donava sentit a quaranta anys fent de titellaire.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Narracions breus, Persones i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s