Un museu contra l’oblit


L’Alejandro va viure com s’escrivien capítols de la història del país. Va córrer pels carrers de Camprodon quan el poble convivia amb maquis i militars, coneixia l’existència de reunions en què es planejava acabar amb Charles de Gaulle, i va veure caure a Llanars un avió de les forces armades americanes abatut per l’exèrcit alemany. Totes aquestes experiències, que de petit li semblaven aventures, el van animar a recollir objectes i records de la Guerra Civil i la Postguerra i convertir el taller mecànic que regentava en el Museu de la Retirada.

El museu exposa objectes de tot tipus. En els laterals s’hi poden veure armes i municions, al centre hi ha un parell de taxis i una motocicleta. Els visitants poden llegir salconduïts i cartes de soldats. Una imatge de Franco comparteix paret amb una bandera republicana. En un racó s’hi recrea un despatxet amb una màquina d’escriure Olivetti. També hi ha la roda del pont d’aterratge de l’avió americà que va caure a Llanars.

Voltant entre els vestigis del conflicte bèl·lic, és inevitable dedicar uns segons a imaginar quines situacions van viure aquests objectes i les persones que els van tenir a les mans. Els maniquís amb uniformes reals posen la pell de gallina, només de pensar les penúries que va passar l’home que es va cobrir amb aquella roba. Les armes provoquen una sensació similar i una veu interior pregunta quantes persones haurà disparat cadascuna. Això si, n’hi ha unes que no van arribar a matar a ningú. L’Alejandro explica que el seu pare es va veure obligat a fabricar munició, però com no estava d’acord en l’ús que se’n faria, va manipular les armes de tal manera que van quedar inutilitzades. Sorpèn veure un rifle com els de les pel·lícules de l’Oest en la mostra. El bàndol republicà es va fer amb armes de procedència diversa, també amb aquests models del segle XIX.

El Museu de la Retirada remou sentiments, idees i la consciència. No és una exposició que es vegi amb una passejada. Reclama reflexió i prendre consciència del que va passar entre el 1936 i el 1939. Com diu un cartell a l’entrada del museu, la Guerra Civil s’hi exposa tal i com va ser, sense atenuants, precisament perquè no caiguin en l’oblit les crueltats que s’hi van donar i “no torni ha passar el que mai hauria d’haver passat”.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Exposicions, Moments. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s