Racons de Blanes (II)


Els primers estiuejants de Blanes van arribar durant el segle XIX. Tot i que alguns provenien de l’altra costat de l’oceà Atlàntic, parlaven català. Els primers “turistes” de la vila van ser els indians i l’alta burgesia.

La història de Blanes durant el segle XIX va tenir un clar detonant, l’epidèmia de la fil·loxera. Com a conseqüència dels seus efectes en les vinyes de la vila, prop de 2.000 blanencs (dels 10.000 habitants) van fer les Amèriques. Els qui hi van fer fortuna, van tornar a Catalunya amb les butxaques plenes i es van merèixer el títol d’“indians”. Aquests es van establir a Barcelona i es van construir cases d’estiueig a Blanes. Aquestes torres es van arrenglerar al carrer de l’Esperança.

Amador Carrera i Joaquim Casas formaven part d’aquesta classe benestant. A Blanes són coneguts per haver-se disputat el Convent en una cursa de carros. El premi era prou atractiu. La néta dels vescomtes de Cabrera, Anna, va demanar construir una ermita al capdamunt d’un dels turons de Blanes. D’aquesta manera va voler agrair l’herència dels seus avis: aquesta vila. El segle XV es va convertir en el convent dels caputxins. Per això, va caler ampliar l’edifici de la capella. Així que van utilitzar pedres del castell de Sant Joan.

Joaquim Casas va ser el més ràpid i es va quedar amb el Convent. Amador Carrera es va haver de conformar amb les terres que havien estat els horts de la comunitat franciscana. Allà hi va construir una casa blanca.

Més avall, al centre de Blanes, l’Ajuntament va obrir les portes del passeig de Dintre el 1866. El consistori es va construir el segle XVI sobre la muralla de la vila i la seva entrada donava a la plaça on se celebrava el mercat. La façana original encara conserva frescos que representen les activitats econòmiques de la ciutat. A la nova façana, hi van inscriure FERT. Darrere del significat d’aquesta paraula hi ha més d’una tesi. Hi ha qui diu que significa “suportar” però altre ho atribuiexen a la relació de Blanes amb la casa reial de Savoia. Els pagesos del mercat li han trobat una explicació comestible: fesols, enciams, raves i tomàquets.

De fet, el mercat també va canviar de localització. Inicialment se celebrava a la plaça de davant de l’Ajuntament, per això de la va anomenar “dels dies feiners”. Però l’espai va quedar petit i es va traslladar al carrer Ample, on encara es conserva part de la porxada. Més tard, el 1914 es va instal·lar definitivament al passeig de Dintre.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Moments i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Racons de Blanes (II)

  1. Retroenllaç: Racons de Blanes (I) |

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s